El títol del meu
bloc, “Full en blanc”, pretén representar el que per a mi significa el fet d’escriure.
Vivim en una
societat en la què sembla que les coses s’han de fer per tal d’arribar a un fi.
Hem d’estudiar per tal de poder aconseguir un treball, hem de treballar per tal
de poder adquirir béns en propietat, hem de fer exercici per tal de mantenir la
línea, etc. Pel que, sovint, se’ns oblida el gaudir durant el camí. És com el que ens ve a dir Antonio Machado amb allò de "Caminante, no hay camino, se hace camino al andar". I és exactament això el que a mi em passa amb l’escriptura. Jo m’aferro a
ella pel que m’aporta durant els moments – silenciosos i només meus – en els
què estic teclejant. No escric amb cap idea final al cap ni amb cap estructura
narrativa prèvia.
M’assec. Manejo el ratolí. I de sobte, ja tinc l’únic
que vull: un full en blanc. Un full orfe, verge i net. Un full a l’espera d’embrutar-se
de paraules. I mentre l’espai en blanc passa a tenyir-se de negre, em calmo, m’exalto,
sospiro, recordo...les paraules m’acaronen. Ja em sento millor.
Demà, per sort, m’espera un altre full en blanc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario